L’Atles Català, una de les aportacions més importants a la cartografia medieval, té el seu origen en el taller d’una de les famílies jueves més prestigioses de l’illa de Mallorca

L’autoria del document ha donat lloc a diverses hipòtesis, però hi ha una dada innegable: està escrit en català i, per tant, el seu autor havia de parlar aquesta llengua.

Les característiques de la carta nàutica fan palès el bon coneixement del Mediterrani del seu artífex, situant-lo com un navegant expert amb coneixements marítims.

Les diverses investigacions realitzades per múltiples autors catalans han apuntat clarament a l’illa de Mallorca, coneguda pel prestigi de les seves cartes nàutiques elaborades per artistes pintors, la majoria d’origen jueu.

L’autoria del document ha donat lloc a diverses hipòtesis, però hi ha una dada innegable: està escrit en català i, per tant, el seu autor havia de parlar aquesta llengua.

Les característiques de la carta nàutica fan palès el bon coneixement del Mediterrani del seu artífex, situant-lo com un navegant expert amb coneixements marítims.

Les diverses investigacions realitzades per múltiples autors catalans han apuntat clarament a l’illa de Mallorca, coneguda pel prestigi de les seves cartes nàutiques elaborades per artistes pintors, la majoria d’origen jueu.

A finals del segle XIX, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’hi conservaven documents datats de 1381 en els quals es deixava constància de l’elaboració d’un mapamundi per part “Cresques lo juheu” per encàrrec reial. Arrel d’aquesta troballa, es comencen a produir discrepàncies alhora d’atorgar l’autoria de l’Atles, disputada entre Cresques Abraham o el seu fill, Jafuda Cresques.

L’alternança de cognoms era habitual entre algunes famílies jueves catalanes de l’edat mitjana, quan es passava d’una generació a una altra. Per tant, Jafuda Cresques hauria estat fill d’una persona anomenada Cresques de primer nom i, en aquest cas, Abraham de segon. Aquest fet i la presència de múltiples estudis monogràfics realitzats durant el segle XX relatius a l’Atles i la seva autoria, consoliden Cresques Abraham com l’autor de l’obra.

A finals del segle XIX, a l’Arxiu de la Corona d’Aragó s’hi conservaven documents datats de 1381 en els quals es deixava constància de l’elaboració d’un mapamundi per part “Cresques lo juheu” per encàrrec reial. Arrel d’aquesta troballa, es comencen a produir discrepàncies alhora d’atorgar l’autoria de l’Atles, disputada entre Cresques Abraham o el seu fill, Jafuda Cresques.

L’alternança de cognoms era habitual entre algunes famílies jueves catalanes de l’edat mitjana, quan es passava d’una generació a una altra. Per tant, Jafuda Cresques hauria estat fill d’una persona anomenada Cresques de primer nom i, en aquest cas, Abraham de segon. Aquest fet i la presència de múltiples estudis monogràfics realitzats durant el segle XX relatius a l’Atles i la seva autoria, consoliden Cresques Abraham com l’autor de l’obra.